viernes, 16 de noviembre de 2007

You remember me?




A veces, al empezar y al acabar una serie, el/la protagonista, suelta una gran parrafada, acompañada de una música triste, siempre suele ser una parrafada triste, pero de esas que te tocan la fibra y te gusta regozijarte de lo identificad@ que te sientes.

A veces, tu vida es como en las series, o las series como tu vida, con todos los ingredientes...la pareja que se rompe, el amigo que te falla, el compañero que enferma, la amiga incomprendida , el que no sabe lo que son los problemas, el que no es nadie para enseñárselo, el momento en el que te hundes, en momento en el que te ries ...realmente la vida, la de todos, no es tan diferente.

3 comentarios:

Boira dijo...

M'has fet plorar...

akairis dijo...

no era la meva intencio!!!!

marietadelullviu dijo...

Ei, doncs q vols q et digui... no TOTHOM té la mateixa VIDA per tant NO, no crec q TOTHOM visqui igual i per tant els seus sentiments, inquietuts i demés ens fan diferents i fan que cadascú visqui la vida a la seva manera. Q la MAJORIA visqui la mateixa? No ho sé pas. No ho crec. Hi ha moltíssima gent al mon i tothom és tan i tan diferent (qui té peles, qui no, qui l'hi sobra, que l'hi falten, el q va just, el q té però no ho aprecia, el q és feliç amb poc el que és trist amb massa, etc... El got mig ple, el got mig buit...el conformista el inconformista, el positiu el negatiu...)

Un día sin haberte reido, ha sido un día perdido.